Edat Antiga
Posted in
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, el segle VI aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (el segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'Edat mitjana.
L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'Edat mitjana.
El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.
L'Edat antiga conté dues èpoques :
1- Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'Extrem Orient
A l'Antic Orient és on va sorgir l'escriptura i, amb ella, la Història pròpiament dita. La cultura es va centrar sobretot a les valls dels grans rius de l'Àsia i al Nil a Àfrica.
Tant els països de l'Extrem Orient com els del Pròxim Orient van desenvolupar una gran varietat de cultures, amb molts idiomes i sistemes d'escriptura, religions, sistemes polítics, etc.
2- Antiguitat Clàssica, amb el predomini de l'Antiga Grècia i Roma.
L'antiguitat clàssica o Món Grecoromà va significar l'origen d'Occident, en contraposició a l'Orient que havia prevalgut fins llavors. Els grecs i els romans van rebre les influències dels pobles més antics i les van elaborar per fer-ne una creació original.
Encara que la cultura grega va començar abans, la importància política de l'Antiga Grècia és resultat de la victòria sobre l'Imperi Persa en les Guerres Mèdiques. Més tard, amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la cultura grega es va escampar per gran part de l'Orient Pròxim, i fins i tot va influir una mica en els països de l'Extrem Orient. Després, els romans van dominar Europa Occidental van conquerir Grècia i la costa mediterrània de l'Orient Pròxim, a més de nous territoris al nord dels Alps.
E aquest periòde de temps, el règim polític més abundant és la monarquia. També, sorgeix el comerç com a tal, amb l’aparició de la moneda i de les grans rutes d’intercanvi.
L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'Edat mitjana.
El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis.
L'Edat antiga conté dues èpoques :
1- Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'Extrem Orient
A l'Antic Orient és on va sorgir l'escriptura i, amb ella, la Història pròpiament dita. La cultura es va centrar sobretot a les valls dels grans rius de l'Àsia i al Nil a Àfrica.
Tant els països de l'Extrem Orient com els del Pròxim Orient van desenvolupar una gran varietat de cultures, amb molts idiomes i sistemes d'escriptura, religions, sistemes polítics, etc.
2- Antiguitat Clàssica, amb el predomini de l'Antiga Grècia i Roma.
L'antiguitat clàssica o Món Grecoromà va significar l'origen d'Occident, en contraposició a l'Orient que havia prevalgut fins llavors. Els grecs i els romans van rebre les influències dels pobles més antics i les van elaborar per fer-ne una creació original.
Encara que la cultura grega va començar abans, la importància política de l'Antiga Grècia és resultat de la victòria sobre l'Imperi Persa en les Guerres Mèdiques. Més tard, amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la cultura grega es va escampar per gran part de l'Orient Pròxim, i fins i tot va influir una mica en els països de l'Extrem Orient. Després, els romans van dominar Europa Occidental van conquerir Grècia i la costa mediterrània de l'Orient Pròxim, a més de nous territoris al nord dels Alps.
E aquest periòde de temps, el règim polític més abundant és la monarquia. També, sorgeix el comerç com a tal, amb l’aparició de la moneda i de les grans rutes d’intercanvi.
